PRÓXIMAS ACTIVIDADES

* PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: CRÒNIQUES DE XAUEN'

Presentació del llibre Cròniques de Xauen. Dietari d'una antropòloga al Marroc (Cossetània, 2017), d'Ivone Puig Artigas.

Dia 6 de juliol, a les 7 de la tarda, a la Llibreria Documenta (Pau Claris 144, Barcelona), amb la participació de l'autora i Halil Bárcena.


¡... Eyval·lah ...!

AVISO PARA NAVEGANTES

Amigas y amigos:

Bienvenidos al blog del "Institut d'Estudis Sufís" de Barcelona (Catalunya - España), un centro catalán e independiente, dedicado al estudio de la obra del místico persa Mawlânâ Rûmî (1207-1273) y el cultivo del sufismo mevleví, en nuestro ámbito cultural.

Aquí hallarán información puntual acerca de las actividades públicas (¡... las privadas son privadas!) que periódicamente realiza nuestro Institut. Dichas actividades públicas están abiertas a todo el mundo, ya que nadie ha encendido una luz para ocultarla bajo la cama, pero se reserva siempre el derecho de admisión, porque las perlas no están hechas para los cerdos.

Así mismo, hallarán en el blog diferentes textos y propuestas relacionados con el islam espiritual, el sufismo y la sabiduría tradicional. Es importante saber que nuestra propuesta sufí está enraizada en la sabiduría coránica y la
sunna muhammadiana, con lo que no es de orden terapéutico, ni pertenece a la categoría de la auto-ayuda, el crecimiento personal, el coaching u otros sucedáneos.

El blog está pensado como una herramienta de trabajo para todos aquéllos que tienen un sincero interés por Mawlânâ Rûmî, en particular, y la senda del sufismo islámico, en general. Por ello, sus contenidos se renuevan semanalmente. Si se suscriben al blog podrán recibir información puntual sobre todas las novedades que se produzcan.

Para cualquier tipo de consulta o información, no duden en poneros en contacto con nosotros, a través de nuestra dirección de correo electrónico: sufismo786@yahoo.es

También nos pueden encontrar aquí:

Reciban un cordial saludo derviche, sean quienes sean y lo que sean, estén donde estén, y muchas gracias por su visita. Pero, antes de concluir, una advertencia importante: tal vez el nuestro sea el único blog sufí del mundo en el que se escribe acerca del noble y caballeresco deporte del rugby (y del deporte tradicional en general). Por consiguiente, quien tenga excesivas manías al respecto no hallará aquí su lugar.

¡Huuuuuuu ... !

Halil Bárcena
Director de l'IES

Yâ man Hû...!

Yâ man Hû...!

CONTACTO

Si está interesado en los contenidos del presente 'blog',
póngase en contacto con el 'Institut d'Estudis Sufís' aquí:

viernes, 26 de marzo de 2010

Hal·lâj en català


El Dîwân de Hal·lâj, en català









Fragmenta Editorial acaba de publicar el Dīwān, l’obra que recull la poesia mística del sufí Husayn ibn Mansûr al-Hal·lâj, el primer màrtir místic de l’islam. L’edició inclou 130 poemes cal·ligrafiats a mà per l’islamòleg Halil Bárcena, autor de la introducció i de la traducció catalana directa de l’original àrab. És la primera vegada des de la invenció de la impremta que un clàssic de l’islam es presenta en una edició catalana amb el text original àrab cal·ligrafiat.

El persa d'expressió àrab Husayn ibn Mansûr al-Hal·lâj (858-922) pot ser definit com un predicador popular, un viatger i pelegrí infatigable, un missioner errant per terres de l’Orient, un savi inspirat i un poeta de la unió mística i l’amor diví. És cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, reunida al recull del Dîwân (que, en llengua persa, significa ‘lligall de fulls escrits’, és a dir, llibre) que Fragmenta publica en àrab i català en edició i traducció de l’islamòleg Halil Bárcena, director de l'Institut d'Estudis Sufís de Barcelona.





Home excessiu tant en la vida com en la mort, Hal·lâj encarna com cap altre espiritual musulmà un original camí de saviesa que transcendeix els límits no tan sols del marc religiós institucional islàmic sinó del sufisme mateix, del qual és un dels representants més destacat de primera hora. Hal·lâj és considerat el màrtir per excel·lència de l’islam: un màrtir de l’amor místic que només es deu a la passió per la veritat, el desig essencial que mou a tot espiritual, condemnat i executat pel poder polític i religiós.

L’edició de Halil Bárcena incorpora el text àrab cal·ligrafiat pel mateix traductor, i presenta la poesia hal·lâgiana amb una nova ordenació temàtica que en facilita la lectura. El títol del recull i els de les diverses divisions temàtiques també es presenten en cal·ligrafia àrab. Tot i l’accent artístic de l’estil cal·ligràfic triat, s’ha prioritzat la màxima llegibilitat del text.






Halil Bárcena (Renedo, Cantàbria, 1962) és islamòleg i especialista en mística sufí. Llicenciat en ciències de la informació, diplomat en llengua àrab, màster en estudis àrabs i diploma d’estudis avançats en humanitats, ha cursat estudis islàmics i de filologia àrab i persa al Marroc, Jordània, el Líban i Síria. Col·labora amb les universitats de Barcelona i Deusto. L’any 1998 funda l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, que dirigeix des d’aleshores. Format en musicologia islàmica, és intèrpret de ney, la flauta dervix de canya. També cultiva la cal·ligrafia islàmica. És assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta, editorial on ha publicat el llibre El sufisme (col·lecció Introduccions), la primera monografia sobre la temàtica publicada en llengua catalana.

Halil Bárcena comenta, sobre la seva edició: «Traduir Hal·lâj ha estat per mi una experiència única: molt gratificant, sí, però àrdua al mateix temps. El seu estil condensat, l’ús particular que fa d’una llengua com l’àrab, que és sintètica alhora que exuberant, la capacitat que té de generar nous llenguatges per parlar de l’experiència amorosa i cognoscent de l’home espiritual, converteix la poesia de Hal·lâj en tot un repte per a qualsevol traductor, perquè el que més arriba i commou d’ell no és tant el que diu, sinó com diu el que diu. Per tant, el desafiament no ha estat només trobar el mot adient, sinó que l’expressió general destil·lés el seu perfum. Han estat gairebé cinc anys de diàleg amb un poeta de raça que tot i haver viscut al segle x és tremendament contemporani, perquè parla del desig essencial de tot ésser humà, quelcom que, com la bona poesia, no caduca amb el temps.»




Per la seva banda, Inês Castel-Branco, editora i directora gràfica de Fragmenta, comenta: «El procés d’elaboració d’aquest llibre ha estat particularment complex. Des del primer dia sabíem que l’edició havia de ser bilingüe; el que no imaginàvem era que els poemes serien cal·ligrafiats pel mateix traductor, artista en diversos àmbits. Calia triar la ploma, el tipus de paper, fer una plantilla que definís l’interlineat just i les columnes on anirien els versos justificats, i practicar tants cops com fossin necessaris fins que la mà s’alliberés i les lletres es lliguessin entre si de la manera més harmoniosa i lliure possible. Moltes i moltes hores per part del traductor, també en la digitalització i la maquetació, donant com a resultat un llibre poètic en tots els aspectes, fidel a l’esperit artístic del mateix Hal·lâj i al gran art cal·ligràfic de l’islam.»


Ampliació de continguts:
http://www.fragmenta.cat/books/view/43

Entrevista al traductor:
http://www.youtube.com/watch?v=GqS11ggAQgA

Lecturas recomendadas

  • Abbas Kiarostami, Compañero del viento (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2006).
  • Avinash Chandra, El ccientífico y el sabio. Los límites de la ciencia y el testimonio de los sabios (J.J. de Olañeta, 2016).
  • Cristina Cruces Roldán, El flamenco y la música andalusí. Argumentos para un encuentro (Carena, 2003).
  • E.M. Cioran, De lágrimas y de santos (Tusquets, 2008).
  • Khalili, Una asamblea de polillas (Mandala, 2012).
  • Leonard Lewisohn (ed.), The Philosophy of Ecstasy. Rumi and the Suf Tradition (World Wisdom, 2014).
  • Masood Khalili, Los susurros de la guerra (Alianza, 2016).
  • Olga Fajardo (ed.), La experiencia contemplativa. En la mística, la filosofía y el arte (Kairós, 2017).
  • Ramon Llull, Llibre del gentil i dels tres savis (Claret, 2016).
  • Rebeca Retamales, Análisis simbólico de la tauromaquia (Egartorre, 2006).
  • Seyyed Hossein Nasr, Islam in the modern world (HarperOne, 2012).
  • Thierry Zarcone, Le croissant et le compas. Islam et franc-maçonnerie, de la fascination à la détestation (Dervy, 2015).
  • Xavier Melloni, Sed de ser (Herder, 2013).

¡Ah... min al-'Eshq!

"A nosotros que, sin copa ni vino,
estamos contentos.
A nosotros que, despreciados o alabados,
estamos contentos.
A nosotros nos preguntan: “¿En qué acabaréis?”.
A nosotros que, sin acabar en nada,
estamos contentos"

Mawlānā Ŷalāl al-Dīn Rūmī

¡... del movimiento a la quietud!

... de la palabra al silencio !!!

"Queda mucho por decir,
pero será Él quien te lo diga
para que lo entiendas, no yo"

Mawlânâ Yalâl al-Dîn Rûmî (m. 1273)