Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
1
1. Aquest llibre (1) que he compost, !ai de mi!,
té molt a veure amb un neguit i una feblesa indescriptibles,
2. amb un cor perdudament enamorat,
amb un malalt d’amor que en passa pena.
3. Parla d’un plor incessant i d’unes llàgrimes
que llisquen i permeten que els vaixells naveguin,
4. d’unes parpelles insomnes
que han perdut el gust de trencar el son,
5. d’una magror que em condueix inexorable
a l’anorreament del no-res més total,
6. d’un interior (2) . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Atura aquí els teus retrets i blasmes,
que l’assossec ha fugit de mi
8. i la font dels meus ulls ha deixat de brollar.
Viure, per mi, no és més que agonia.
9. Aquell que era el meu refugi s’ha absentat
i jo m’he quedat sense pàtria.
10. He sacrificat per ell la meva vida,
però és com si hagués estat un passatemps el meu anhel.
11. Quan cavalcava cap a ell, la muntura extenuada
se’m tornà un fre per a mi, no pas per als altres.
12. !Oh veritat, realitat realment real,
que permets que s’atansin a tu els teus íntims!
13. ¿Què em succeeix? ¿D’on prové aquesta pena
que em mata?; !d’on, tant de rebuig, tant d’abandó!
14. Digues, ¿què he fet jo perquè el botxí em maltracti així,
si estimo fins i tot les pedres més humils?
15. ¿Per què em passa tot això, !pobre de mi!,
si he viscut fidel a la veritat de la veritat dels rectes?
16. !Respon amb justesa a un cor ple d’angoixa
que combat dintre teu la tristor!
17. I cerqueu, tots vosaltres, d’unir-vos amb ell
travessant l’exili de l’exili dels segles;
18. i mireu la promesa per la qual
ell mateix ens ha omplert de mercès.
19. El vostre exemple, oh senyors meus,
és més esplèndid i sublim que cap altre.
20. Oh tu, que satisfàs tota súplica,
¿que no veus l’amor que proclamo?
21. Donar-ne testimoni ha estat per a mi una exigència;
i s’han ja aclarit les meves veritats.
22. Cap a tu em vas cridar,
i prest em vaig presentar sense el meu jo.
23. Per vosaltres vaig venir, després, cap a vosaltres,
i esdevinguereu el meu país.
24. ¿Fins quan aquest meu "jo" subsistirà,
esclau com és posseït per la por?
25. Però no culpo de res el meu censor,
i és que no hi cap la tebiesa en la censura.
26. El pacte de l’amor està en l’allunyament;
i la vida plena, en la feblesa.
27. Considero l’amor com l’oceà;
bé que aquell que camini sobre eixut viurà segur.
28. En l’amor, sigues subtil com l’alenada,
car en l’amor batega ell tot amagat.
29. Esguarda i veuràs tot de prodigis
que meravellen els més clarividents.
30. Certament, ell és aquella (3)
que ens omple el cor de tristor.
31. I si el pacte de l’amor és destruït,
no ho han fet pas els folls d’amor.
32. Ell vetlla prou per defensar llurs drets
i satisfà així els perseverants en la passió amorosa.
33. Aquesta, però, els fa defallir davant d’ell,
bé que en l’amor no hi ha desànim.
34. I jo aguaito amb delit l’esquinçament del cor,
captivat per la noble bellesa d’una prova com aquesta.
Notes:
1. Escrita molt probablement a la presó, aquesta llarga composició poètica o qasīda, que recull tots els grans temes de l’ensenyament hal·lāgià amb el seu inconfusible estil literari, constitueix el veritable testament espiritual de l’autor, així com una immillorable introducció a la seva mística unitiva.
2. Vers perdut, absent en els diferents manuscrits conservats de Hal·lāj.
3. Canvi sobtat i poc comú de gènere en virtut del qual l’autor s’adreça a la divinitat en femení.
1. Escrita molt probablement a la presó, aquesta llarga composició poètica o qasīda, que recull tots els grans temes de l’ensenyament hal·lāgià amb el seu inconfusible estil literari, constitueix el veritable testament espiritual de l’autor, així com una immillorable introducció a la seva mística unitiva.
2. Vers perdut, absent en els diferents manuscrits conservats de Hal·lāj.
3. Canvi sobtat i poc comú de gènere en virtut del qual l’autor s’adreça a la divinitat en femení.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)
