Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
2
1. És la veritat (1) qui suscita els èxtasis autèntics,
però la ment dels més dotats és incapaç d’entendre-ho.
2. ¡I què és l’èxtasi (2) sinó un coneixement subtil seguit d’una mirada
penetrant
que fa créixer una flama ardorosa en el més íntim dels cors!
3. Quan la veritat nia al fons de la consciència,
tres estats sobrevenen a l’home d’ull clarivident.
4. Primer, un estat que dissol l’essència de la qualitat de l’ànima;
després, davant l’èxtasi, un estat d’absoluta admiració.
5. I, per fi , un estat en què totes les facultats de la consciència s’unifiquen,
i s’inclinen davant d’un rostre que les preserva d’altres ulls amb la mirada.
Notes:
(1) Al-Haqq en l’original àrab.
(2) Wajd en l’original àrab. A banda d’‘èxtasi’, wajd significa també ‘troballa’. Segons Hal·lāj, l’èxtasi constitueix una mena d’irrupció sobtada de la consciència en l’àmbit de l’existència divina. De fet, el poeta juga en el poema amb el camp semàntic de l’arrel gramatical àrab wajd, que inclou, si més no, quatre significats: ‘ésser’, ‘existència’ i els ja esmentats ‘èxtasi’ i 'troballa'.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)
