"Camina hacia el pozo.
Gira como giran la tierra y la luna,
alrededor de aquello que aman.
Todo lo que se mueve en círculos
proviene del centro"
Mawlânâ Rûmî (m. 1273)

Comentario:
El 'Institut d'Estudis Sufís' de Barcelona es un centro dedicado al estudio y el cultivo de la vía sufí del poeta y sabio persa Mawlânâ Yalâl al-Dîn Rûmî (1207-1273), inspirador de la escuela sufí 'mevleví' de los derviches giróvagos. Dirección: Halil Bárcena - Información: sufismo786@yahoo.es www.facebook.com/Institut.d.Estudis.Sufis
Amigas y amigos, salâms:
Bienvenidos al blog del "Institut d'Estudis Sufís" de Barcelona (Catalunya - España), un centro catalán e independiente, dedicado al estudio de la obra del sabio sufí Mawlânâ Rûmî (1207-1273) y el cultivo del sufismo mevleví por él inspirado, en nuestro ámbito cultural.
Aquí hallarán información puntual acerca de las actividades públicas (¡... las privadas son privadas!) que periódicamente realiza nuestro instituto. Dichas actividades públicas están abiertas a todo el mundo, ya que nadie ha encendido una luz para ocultarla bajo la cama, pero se reserva siempre el derecho de admisión, porque las perlas no están hechas para los cerdos.
Así mismo, hallarán en el blog diferentes textos y propuestas relacionados con el islam, el sufismo y la sabiduría tradicional. Es importante saber que nuestra propuesta sufí está enraizada en la sabiduría coránica y la sunna muhammadiana, porque el sufismo es el corazón del islam, pero el islam es el corazón del sufismo.
El blog está pensado como una herramienta de trabajo para todos aquéllos que tienen un sincero interés por Mawlânâ Rûmî, en particular, y la senda del sufismo islámico, en general. Por ello, sus contenidos se renuevan puntualmente. Si se suscriben al blog podrán recibir información puntual sobre todas las novedades que se produzcan.
Para cualquier tipo de consulta o información, no duden en ponerse en contacto con nosotros, a través de nuestra dirección de correo electrónico: sufismo786@yahoo.es
También nos pueden encontrar aquí:
www.facebook.com/Institut.d.Estudis.Sufis
www.facebook.com/halil.barcena
Reciban un cordial saludo, sean quienes sean y lo que sean, estén donde estén, y muchas gracias por su visita. Huuu...!
Halil Bárcena
Director de l'IES
Programa de actividades (Enero - Abril 2025 / 1446) Dirección: Dr. Halil Bárcena Información e inscripciones: sufismo786@yahoo.es
Fragmenta Editorial acaba de publicar el Dīwān, l’obra que recull la poesia mística del sufí Husayn ibn Mansûr al-Hal·lâj, el primer màrtir místic de l’islam. L’edició inclou 130 poemes cal·ligrafiats a mà per l’islamòleg Halil Bárcena, autor de la introducció i de la traducció catalana directa de l’original àrab. És la primera vegada des de la invenció de la impremta que un clàssic de l’islam es presenta en una edició catalana amb el text original àrab cal·ligrafiat.
El persa d'expressió àrab Husayn ibn Mansûr al-Hal·lâj (858-922) pot ser definit com un predicador popular, un viatger i pelegrí infatigable, un missioner errant per terres de l’Orient, un savi inspirat i un poeta de la unió mística i l’amor diví. És cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, reunida al recull del Dîwân (que, en llengua persa, significa ‘lligall de fulls escrits’, és a dir, llibre) que Fragmenta publica en àrab i català en edició i traducció de l’islamòleg Halil Bárcena, director de l'Institut d'Estudis Sufís de Barcelona.
Home excessiu tant en la vida com en la mort, Hal·lâj encarna com cap altre espiritual musulmà un original camí de saviesa que transcendeix els límits no tan sols del marc religiós institucional islàmic sinó del sufisme mateix, del qual és un dels representants més destacat de primera hora. Hal·lâj és considerat el màrtir per excel·lència de l’islam: un màrtir de l’amor místic que només es deu a la passió per la veritat, el desig essencial que mou a tot espiritual, condemnat i executat pel poder polític i religiós.
L’edició de Halil Bárcena incorpora el text àrab cal·ligrafiat pel mateix traductor, i presenta la poesia hal·lâgiana amb una nova ordenació temàtica que en facilita la lectura. El títol del recull i els de les diverses divisions temàtiques també es presenten en cal·ligrafia àrab. Tot i l’accent artístic de l’estil cal·ligràfic triat, s’ha prioritzat la màxima llegibilitat del text.
Halil Bárcena (Renedo, Cantàbria, 1962) és islamòleg i especialista en mística sufí. Llicenciat en ciències de la informació, diplomat en llengua àrab, màster en estudis àrabs i diploma d’estudis avançats en humanitats, ha cursat estudis islàmics i de filologia àrab i persa al Marroc, Jordània, el Líban i Síria. Col·labora amb les universitats de Barcelona i Deusto. L’any 1998 funda l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, que dirigeix des d’aleshores. Format en musicologia islàmica, és intèrpret de ney, la flauta dervix de canya. També cultiva la cal·ligrafia islàmica. És assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta, editorial on ha publicat el llibre El sufisme (col·lecció Introduccions), la primera monografia sobre la temàtica publicada en llengua catalana.
Halil Bárcena comenta, sobre la seva edició: «Traduir Hal·lâj ha estat per mi una experiència única: molt gratificant, sí, però àrdua al mateix temps. El seu estil condensat, l’ús particular que fa d’una llengua com l’àrab, que és sintètica alhora que exuberant, la capacitat que té de generar nous llenguatges per parlar de l’experiència amorosa i cognoscent de l’home espiritual, converteix la poesia de Hal·lâj en tot un repte per a qualsevol traductor, perquè el que més arriba i commou d’ell no és tant el que diu, sinó com diu el que diu. Per tant, el desafiament no ha estat només trobar el mot adient, sinó que l’expressió general destil·lés el seu perfum. Han estat gairebé cinc anys de diàleg amb un poeta de raça que tot i haver viscut al segle x és tremendament contemporani, perquè parla del desig essencial de tot ésser humà, quelcom que, com la bona poesia, no caduca amb el temps.»
Per la seva banda, Inês Castel-Branco, editora i directora gràfica de Fragmenta, comenta: «El procés d’elaboració d’aquest llibre ha estat particularment complex. Des del primer dia sabíem que l’edició havia de ser bilingüe; el que no imaginàvem era que els poemes serien cal·ligrafiats pel mateix traductor, artista en diversos àmbits. Calia triar la ploma, el tipus de paper, fer una plantilla que definís l’interlineat just i les columnes on anirien els versos justificats, i practicar tants cops com fossin necessaris fins que la mà s’alliberés i les lletres es lliguessin entre si de la manera més harmoniosa i lliure possible. Moltes i moltes hores per part del traductor, també en la digitalització i la maquetació, donant com a resultat un llibre poètic en tots els aspectes, fidel a l’esperit artístic del mateix Hal·lâj i al gran art cal·ligràfic de l’islam.»
Ampliació de continguts:
http://www.fragmenta.cat/books/view/43
Entrevista al traductor:
http://www.youtube.com/watch?v=GqS11ggAQgA
Notes:
(1) Al-Haqq en l’original àrab.
(2) Wajd en l’original àrab. A banda d’‘èxtasi’, wajd significa també ‘troballa’. Segons Hal·lāj, l’èxtasi constitueix una mena d’irrupció sobtada de la consciència en l’àmbit de l’existència divina. De fet, el poeta juga en el poema amb el camp semàntic de l’arrel gramatical àrab wajd, que inclou, si més no, quatre significats: ‘ésser’, ‘existència’ i els ja esmentats ‘èxtasi’ i 'troballa'.
Mawlânâ Rûmî (m. 1273)
Lili Castella es licenciada en derecho y pianista. Estudiosa de la música sufí, toca el rebâb en el grupo 'Ushâq del Institut d'Estudis Sufís
Joaquín Huertas Tamayo es escultor. Estudioso del simbolismo de las tradiciones religiosas y el arte, es editor del blog FRAGMENTALIA (barzaj-jan.blogspot.com), dedicado a dichas temáticas.
Nadia Tuéni (1935-1983) es una poetisa libanesa de expresión francesa. Hija de padre libanés, el diplomático y escritor druso Muhammad Alí Hamade, y de madre francesa, de su poesía se ha dicho que posee los ritmos, las visiones y la suntuosidad del verso árabe clásico. A pesar de que la poesía fue su principal forma de expresión literaria, Tuéni colaboró en periódicos y otras publicaciones tanto árabes como francesas, al tiempo que impartió numerosas conferencias y animó diversos encuentros literarios de escritores árabes, tanto en su Líbano natal como en el extranjero. Toda su obra, y especialmente la poesía, está marcada por una intensa y radical búsqueda interior que la condujo a ponerlo todo en cuestión. Compartió los viajes y peripecias personales y profesionales de su marido, el periodista y político Ghassan Tuéni, editor del diario An-Nahar, decano de la prensa libanesa, desde Beirut a París y, después, Washington y Nueva York, donde aquél fue embajador y representante del Líbano ante la ONU. En 1973, Tuéni recibió el Premio de la Academia Francesa.
Sin embargo, Andamán posee otros rincones que, lejos del bullicio y los excesos del turismo de masas, ofrecen verdaderas joyas al viajero más exigente. Una de dichas joyas es Panyi, un islote minúsculo perdido en el mar de Andamán, que es, en realidad, un pueblecito flotante. Efectivamente, se trata de una pequeña vila de pescadores, construida sobre las aguas, y, por consiguiente, a merced de los caprichos del mar de Andamán, con poco más de doscientas familias, que suman unas dos mil personas en total.
Panyi fue erigido, en el siglo XVIII, por pescadores nómadas, provinientes de la vecina Indonesia. Dado que, por entonces, las leyes tahilandesas sobre suelo urbanístico no permitían a los extranjeros adquirir tierras, hubieron de construir el pueblo de Panyi sobre el agua, tal como el visitante de hoy puede contemplarlo.
Llegar a Panyi al atardacer, con los últimos rayos de sol acariciando la cúpula dorada de la mezquita (único edificio construido sobre tierra firme), de la que emergía melodioso el azan, la llamada a la oración islámica, tras surcar las aguas cálidas de Andamán, entre islotes de playas desiertas de arenas de un blanco impoluto, que se alzan sobre el mar dibujando las formas más inverosímiles; llegar a Panyi a esa hora, digo, es algo mágico, y espero no resultar cursi al decirlo.
Sus gentes son cálidas y amables, como, de hecho, suele ocurrir en todo el sudeste asiático. Así, no es difícil que respondan con sonrisas nada fingidas a las miradas del extranjero, e incluso a algunas de sus impertinencias. Y es que, por lo general, los isleños de estos lares responden al tópico que dice que en estas islas la vida late a otro ritmo y con otra calidad.
Tahilandia es un país, mayoritariamente, budista, en concreto budista theravada. Sin embargo, la presencia del islam es muy viva, sobre todo en el sur, en el que los musulmanes alcanzan el cuarenta por ciento de la población. El islam es aquí un islam profundamente thai, algo que algunos ignoran o pretenden ignorar muy a la ligera. Por eso, aquí, el viajero no hallará ni Ahmads, ni Muhammads, ni Anuars, ni Mustafás. También los usos culinarios del lugar distan mucho de lo que el viajero halla en otros lugares de raigambre islámica. Y, hablando de cocina, nada como el marisco de Panyi, servido con las típicas especias de la suculenta cocina tahilandesa, y a unos precios, por supuesto, que nada tienen que ver con los nuestros, que son desorbitantes.
Panyi despide al viajero con la misma calma con la que lo acoge. Y es que en una isla flotante como esta todo se mece al ritmo de las olas del mar, que nada retienen. Todo es un calmo ir y venir de sensaciones imborraables que perduran en el tiempo.
Halil Bárcena (enero, 2010)
"A nosotros que, sin copa ni vino,