Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
9.
1. !Oh Déu meu! No surt cap sol ni va a la posta
si el teu amor no és acoblat al meu alè.
2. Mai no em retiro a enraonar amb els amics
si no parlo sols de tu en les nostres assemblees.
3. Tampoc no invoco el teu nom, per trist o cofoi que em
senti,
sense el teu batec dins el meu cor.
4. I no penso a beure, quan tinc set,
sense contemplar un reflex de la teva imatge en la copa.
5. Si pogués arribar a tu, hi vindria corrents,
ni que fos a rossegons de boca a terra o caminant de cap
per avall.
6. !Oh jove arrauxat! Si em volguessis cantar una cançó,
fes-ho, però que sigui per doldre’t del teu cor empedreït.
7. ¿Què tinc a veure amb la gent que em maleeix per niciesa?
La meva fe es per a mi; la de la massa, per a ells (1).
(1) Els dos darrers versos sembla que procedeixen del poeta persa Abū Nuwās.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)
