Homenatge a Beirut
Setembre, 1993
I
Capvespre brom a la ciutat inhabitada.
Al lluny,
un parell de gavines assagen
el seu vol morent.
Plaça dels Màrtirs:
rufagada d'ira,
desert fumejant obert a tots els vents,
filla ilegítima del Monsieur Violència,
palimpsest d'alfabets ferotges
que perduren fins a la darrera foscor.
Lloc d'estrall i esgotament.
Absència d'horitzó.
Cendra.
Residus.
Canons de pumicita
que amaguen els seus pits sanguinolents
i ploren pel brunzit de les bales.
Silueta sutza d'engunals
que excreten la lava de tots els morts,
de tots els que transitaren pel fang
quan no tenien ni l'edat del rossinyol.
Plaça dels Màrtirs:
l'alè és efímer
i fugisseres les pregàries
que hom escup al vent de la nit,
quan la lluna és un seguici fúnebre
surant damunt les formes exactes dels absents.
II
Burot de llum.
Ègida de cant.
Ocell courenc de la nit.
... Beirut.
Mapa del cor.
Dèdal d'escuma i sal.
Grilló encès.
... Beirut.
Mot d'aigua.
Salze blanc.
Ventre adolescent.
... Beirut.
... Beirut.
III
Al matí, l'home de capell gris i corbata de seda cull petxines i pedres llises a la platja. Quan cau el sol, passaja entre perfums de baladres. Pren arak al vespre, mentre refà un grapat de versos guerxats. Hi ha mots, mentrestant, que pereixen en el carmesí retràctil de la llengua. Ja de nit, sent al lluny el xiuxiueig enjogassat del mar de Beirut. Abans d'enllitar-se, l'home de capell gris i corbata de seda esguarda la llum debolida dels estels d'Orient (Josep Carner a Beirut).
Halil Bárcena
(Publicat a Palimpsestos, nº 9/10, hivern 1996, p. 34)
