.jpg)
Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
31
1. Tinc dos zeladors que donen fe del meu amor envers ell,
i dos més que testifiquen que tu em mires.
1. Tinc dos zeladors que donen fe del meu amor envers ell,
i dos més que testifiquen que tu em mires.
2. Cap pensament tret del teu transita pel meu cor,
i la llengua no enuncia res més que el teu amor.
i la llengua no enuncia res més que el teu amor.
3. Si me’n vaig cap a llevant, tu ets el llevant del meu llevant;
però si vaig cap a ponent, allà ets tu, davant dels ulls.
però si vaig cap a ponent, allà ets tu, davant dels ulls.
4. Si pujo, tu ets més alt del que és més alt;
i si baixo, et trobo arreu.
i si baixo, et trobo arreu.
5. Ets tu qui atorga espai a tot, sense ser enlloc;
en tot ets el seu tot, sense anorrear-te.
en tot ets el seu tot, sense anorrear-te.
6. Ets mon esperit, el batec del cor, la meva consciència, la meva inspiració,
l’eco rítmic de l’alè, el punt nodal del meu ésser.
l’eco rítmic de l’alè, el punt nodal del meu ésser.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)
