El marge de llibertat individual que tenim ve donat, al meu parer, pel coneixement que tenim de nosaltres mateixos. Són molt més lliures, evidentment, en la mesura que ens coneixem i sabem què i qui som. Al cap i a la fi només es pot transformar allò que es coneix.
Però, segurament, tot plegat és encara molt més subtil. La vida està feta, tots en tenim experiència, d’esforç i de do gratuït. Hi ha coses -com ara l’amor o la bellesa, per exemple- que no es troben cercant-les, però qui no les cerca no les troba mai. En fi, com diuen els savis sufís, qui cregui que obtindrà l’èxit en el camp de la vida que sigui sense cap esforç és un il•lús; i qui cregui que l’obtindrà a base de fer grans esforços voluntariosos és un arrogant.