PRÓXIMAS ACTIVIDADES

* Conferencia:

“Sufismo: corazón del islam, islam del corazón”

a cargo de Halil Bárcena

28, noviembre, a las 20’00 h.

Sala de actos de la Fundació Iluro

c. Sta. Teresa 61 (Mataró)

Organiza: Associació Cristianisme segle XXI


¡... Eyval·lah ...!

AVISO PARA NAVEGANTES

Amigas y amigos:

Bienvenidos al blog del "Institut d'Estudis Sufís" de Barcelona (Catalunya - España), un centro catalán e independiente, dedicado al estudio de la obra del místico persa Mawlânâ Rûmî (1207-1273) y el cultivo del sufismo mevleví, en nuestro ámbito cultural.

Aquí hallarán información puntual acerca de las actividades públicas (¡... las privadas son privadas!) que periódicamente realiza nuestro Institut. Dichas actividades públicas están abiertas a todo el mundo, ya que nadie ha encendido una luz para ocultarla bajo la cama, pero se reserva siempre el derecho de admisión, porque las perlas no están hechas para los cerdos.

Así mismo, hallarán en el blog diferentes textos y propuestas relacionados con el islam espiritual, el sufismo y la sabiduría tradicional. Es importante saber que nuestra propuesta sufí está enraizada en la sabiduría coránica y la
sunna muhammadiana, con lo que no es de orden terapéutico, ni pertenece a la categoría de la auto-ayuda, el crecimiento personal, el coaching u otros sucedáneos.

El blog está pensado como una herramienta de trabajo para todos aquéllos que tienen un sincero interés por Mawlânâ Rûmî, en particular, y la senda del sufismo islámico, en general. Por ello, sus contenidos se renuevan semanalmente. Si se suscriben al blog podrán recibir información puntual sobre todas las novedades que se produzcan.

Para cualquier tipo de consulta o información, no duden en poneros en contacto con nosotros, a través de nuestra dirección de correo electrónico: sufismo786@yahoo.es

También nos pueden encontrar aquí:

Reciban un cordial saludo derviche, sean quienes sean y lo que sean, estén donde estén, y muchas gracias por su visita. Pero, antes de concluir, una advertencia importante: tal vez el nuestro sea el único blog sufí del mundo en el que se escribe acerca del noble y caballeresco deporte del rugby (y del deporte tradicional en general). Por consiguiente, quien tenga excesivas manías al respecto no hallará aquí su lugar.

¡Huuuuuuu ... !

Halil Bárcena
Director de l'IES

Yâ man Hû...!

Yâ man Hû...!

CONTACTO

Si está interesado en los contenidos del presente 'blog',
póngase en contacto con el 'Institut d'Estudis Sufís' aquí:

viernes, 3 de mayo de 2013

Dialogar, ara i aquí


Dialogar, ara i aquí


Halil Bárcena



L’enyorat Raimon Panikkar, qui tant ens va ensenyar sobre les coses de l’esperit i tant va treballar pel diàleg (intercultural i interreligiós), parlava del diàleg, justament, com d’una tasca indispensable. Així ho va deixar escrit. Només el diàleg, deia el savi de Tavertet, pot garantir la pau al món, una pau que mai no serà completa sense l’encontre amistós entre les distintes religions. Primer que res, doncs, el diàleg és indispensable. Però no només. A banda d’indispensable, el diàleg és inevitable, molt especialment a aquelles contrades on el caprici del destí, diguem-ho així, ha volgut que esdevinguin una mena de passadís, en expressió de Jaume Vicens i Vives, com és el cas de Catalunya. 

En efecte, el nostre país és un territori de pas, la qual cosa ha marcat el seu tarannà dialogant i integrador. Aquí, dialogar ha estat quelcom de ben natural, i mai millor dit. Però, avui en dia, que trobem arrelades al territori com mai diferents sensibilitats religioses i espirituals, el diàleg, i més específicament el diàleg interreligiós, constitueix una necessitat fonamental si volem construir un país més íntegre, sa i harmoniós. El diàleg, tot diàleg, té molt de repte, car obrir-se a l’altre ja és un repte en si mateix. Em sembla que totes les tradicions religioses comparteixen avui dia una triple mancança que condiciona, i molt, el diàleg entre elles. En primer lloc, la pròpia desconeixença que els fidels tenen de la seva pròpia religió, sovint empobrida al màxim. Les diferents tradicions són immensos oceans de saviesa que no poden quedar reduïts a minúsculs bassals només de dogmes i restriccions morals. El problema rau en què per a dialogar en termes religiosos amb l’altre calen dues condicions: conèixer molt bé la pròpia tradició i bastant la de l’altre. Altrament, el diàleg esdevé esgotadorament innocu. La segona mancança és, al meu parer, l’escàs esperit autocrític de les pròpies religions. 

L’obertura a l’esperit implica repte i desafiament, perquè consisteix a transitar per paisatges mai abans albirats. I davant d’aquest desafiament tan superlatiu una de les reaccions més freqüents és la por i, en conseqüència, el rebuig de tota indagació i l’anul·lació de l’esperit crític. Evidentment, encastellat en les pròpies pors el diàleg resulta impossible. I, per últim, la tercera mancança és la incompetència que les tradicions religioses manifesten a l’hora d’explicar-se. No hi ha res més decebedor que la incapacitat religiosa per a construir discursos explicatius que resultin atractius, raó per la qual molts ciutadans ni tan sols paren l’orella davant de llenguatges i maneres que no traspuen vida, és a dir, ¡... esperit...! D’aquí que molts cops el diàleg interreligiós esdevingui un diàleg de morts. Molt és el que en les darreres dècades s’ha fet al nostre país, sens dubte pioner, en l’àmbit del diàleg interreligiós, però encara queden moltes coses a fer. 


Crec que les diferents tradicions haurien de mostrar-se molt més actives pel que fa al combat de lacres encara persistents com ara l’antisemitisme o la islamofòbia. I resta encara una tasca d’una urgència improrrogable: pensar entre tots la transformació trepidant que la nostra societat està experimentat pel que fa al fenomen religiós, durant segles conformador de les nostres vides. I és que no estem vivint una època de canvis sinó que assistim, a voltes de forma inconscient, a un veritable canvi epocal. Però, malgrat les tasques siguin urgents el diàleg interreligiós no ha de ser esbojarrat. El diàleg, que és tot un art, l’art de l’obertura a l’altre, no sap de presses, ni tampoc d’estadístiques. Avui que patim la dictadura del regne de la quantitat val la pena recordar una màxima sufí que diu ‘poc però bé, poc però constant’.

Article publicat originalment a 'La Xarxa de Manresa', amb motiu del seu desè aniversari;  deu anys impulsant el diàleg interreligiós i el coneixement mutu].                                        

Lecturas recomendadas

  • Abbas Kiarostami, Compañero del viento (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2006).
  • Abdal·lah ibn Almuqaffa, Ètica i educació per a governants (Angle, 2014).
  • Arturo Gaya, L'Ebre, un riu que fa pujada (Angle, 2015).
  • E.M. Cioran, De lágrimas y de santos (Tusquets, 2008).
  • José Tolentino, Vers una espiritualitat dels sentits (Fragmenta, 2016).
  • Khalili, Una asamblea de polillas (Mandala, 2012).
  • Leonard Lewisohn (ed.), The Philosophy of Ecstasy. Rumi and the Suf Tradition (World Wisdom, 2014).
  • Masood Khalili, Los susurros de la guerra (Alianza, 2016).
  • Norman Mailer, En la cima del mundo (451editores, 209).
  • Pierre Drieu La Rochelle, Diario de un exquisito (J.J. de Olañeta editor, 2016).
  • Rebeca Retamales, Análisis simbólico de la tauromaquia (Egartorre, 2006).
  • Seyyed Hossein Nasr, Islam in the modern world (HarperOne, 2012).
  • Thierry Zarcone, Le croissant et le compas. Islam et franc-maçonnerie, de la fascination à la détestation (Dervy, 2015).

¡Ah... min al-'Eshq!

"A nosotros que, sin copa ni vino,
estamos contentos.
A nosotros que, despreciados o alabados,
estamos contentos.
A nosotros nos preguntan: “¿En qué acabaréis?”.
A nosotros que, sin acabar en nada,
estamos contentos"

Mawlānā Ŷalāl al-Dīn Rūmī

¡... del movimiento a la quietud!

... de la palabra al silencio !!!

"Queda mucho por decir,
pero será Él quien te lo diga
para que lo entiendas, no yo"

Mawlânâ Yalâl al-Dîn Rûmî (m. 1273)