Halil Bárcena a Maresme Digital TV

'Creure avui': 

Sufisme amb Halil Bárcena 

Halil Bárcena parla sobre sufisme al programa 'Creure avui' 

de Maresme Digital TV, entrevistat per Ramon Salicrú.

https://vimeo.com/195475508

Ramon Llull y el islam

Ramon Llull i l'islam

Novetat editorial amb motiu del setè centenari de la mort del savi mallorquí Ramon Llul (1232-1316), un dels grans referents de la cultura catalana. "Ramon Llull, l'islam i la necessitat del diàleg", text de Halil Bárcena inclòs al llibre de Ramon Llull , Llibre del gentil i dels tres savis (Claret, Barcelona, 2016).

Amb Pep 'Botifarra' i Miquel Gil

Amb Pep 'Botifarra' i Miquel Gil

"Sempre venies darrere

que t'ensenyara cançons

i ara que en saps de boniques

t'amagues pels carrerons" 

(L'u d'Aielo).

Sempre és un plaer sentir la música de los senyors Pep Gimeno 'Botifarra' i Miquel Gil, excel·lents músics valencians. En aquesta oportunitat, al Teatre de Sarrià (Barcelona), una tarda de diumenge del mes de novembre (H.B.).

Necios e ignorantes

Necios e ignorantes

"(...) Y es que nunca la ignorancia es más atrevida que cuando critica. Solo los necios se envalentonan delante de un león".

(Halil Bárcena, Perlas sufíes. Saber y sabor de Mevlânâ Rûmî, Herder, Barcelona, 2015, p. 158).

Conferencia de Halil Bárcena

Conferencia

“Sufismo: corazón del islam, islam del corazón”

a cargo de Halil Bárcena

28, noviembre, a las 20’00 h.

Sala de actos de la Fundació Iluro

C. Sta. Teresa 61 (Mataró)

(Organiza: Associació Cristianisme segle XXI).

Porque hay Música y música

Porque hay Música y música

"No toda la música se escucha solamente con los oídos. 
Porque hay Música y música" (H.B.)

[Her müzik sadece kulak ile dinlenmez].

(Improvisación (taksim) en el modo musical (makam) 'acemaşiran', a cargo del neyzen (intérprete de ney) turco Sadreddin Özçimi).

Rûmî, derviche incomprendido

Derviche incomprendido

Mawlânâ Rûmî




"Fui un halcón en vuelo del mundo secreto.
Por llevar la caza del descenso al cielo,
aquí no hallé a nadie que me comprendiera:
por la misma puerta entré y salí de nuevo".

(Yalal ud-Din Rumi, Rubayat, Alianza, Madrid, 2015, p. 91. Traducción de Clara Janés y Ahmad Taherí).

Año Ramon Casas

Año Ramon Casas

Abre en el Museo de Maricel de Sitges (Barcelona) la exposición "Casas. La modernidad anhelada", con motivo de la celebración de los 150 años del nacimiento del pintor catalán Ramon Casas (Barcelona, 1866-1932).

Aristocracia sabia y ética

Aristocracia sabia y ética

Jordi Llovet

No puede haber ninguna democracia basada en la desinformación, en la mentira, en la manipulación, en la distorsión de la historia y, en suma, en una trabajada falta de soberanía intelectual ejercida por todos y cada uno de los ciudadanos. Si ha de ir así, mejor ser gobernados por una aristocracia: no de sangre sino de conocimientos y de ética.

(Jordi Llovet, "¿Qué queda de la democracia?", El País, Quadern, 10-11-2016, p. 6).

Fuente: 
http://cat.elpais.com/cat/2016/11/09/opinion/1478725266_172509.html

Amor y visión

Amor y visión

Julius Evola

"Al enamorarte, verás" ('âshiq, tarâ): se afirma que este proverbio árabe provocó la iluminación de un sufí".

(Julius Evola, Metafísica del sexo, J. J. de Olañeta Editor, Palma de Mallorca, 1997, p. 97).

Ibrahim o l' essència de l’hospitalitat i la cavalleria espiritual

Ibrahim o l' essència de l’hospitalitat

Leili Castella

L’Alcorà, en la sura 4 aleia 125, atorga a Ibrahim, l'Abraham bíblic, el sobrenom de halîl, l’amic íntim: “Déu va agafar Ibrahim i en va fer el Seu amic íntim”. Laila Khalifa en el cinquè capítol del seu llibre Ibn ‘Arabî, l’initiation a la futuwwa [1], parla en profunditat del ric simbolisme que Abraham tenia a ulls del gran mestre sufí Ibn ‘Arabî (m. 1240), i explica que la paraula jalîl prové de jalala, mot que evoca l’idea d’impregnació, de fusió o d’incorporació, “comme le sel imprègne le pain, ou comme la nourriture imprègne le corps de celui qui la consomme” [2]. 

Quan dos éssers han compartit pa i sal, continua Khalifa, neix entre ells, si arriba el cas, el deure de sacrificar-se l’un per l’altre. La julla o amistat íntima a la qual ens referim, és exigent, atès que implica seguir el dîn de l’Amic. La paraula dîn es tradueix sovint per “religió”, però Ibn ‘Arabî l’entén més aviat en el sentit d’ ”hàbit” o “costum”, basant-se en una dita del Profeta Muhàmmad segons la qual “L’home segueix el costum del seu amic íntim”. I és així com, en paraules de Laila Khalifa “étant le halîl d’Allah, Ibrahim suit l’ “habitude” (autrement dit, la coutume) d’Allâh: Allâh est généreux avec toutes les créatures sans exception, et ainsi est Abraham, l’ami d’Allâh” [3].

No hi ha generositat veritable sense hospitalitat, i, també a imatge de la d’Allâh, Ibrahim n’és el més alt paradigma. Així ho expressa l’Alcorà a la sura 11,69: “A Abraham el van visitar els Nostres missatgers, amb bones notícies de salvació. Van dir “Salâm (amb pau)! “. Ell va respondre “Salâm!”. Els va portar ràpidament un vedell rostit”. És interessant recollir que, per a Ibn ‘Arabî, és precisament en nom de l’hospitalitat envers Allâh, que Abraham estava disposat  a sacrificar el seu propi fill.

En un relat visionari, Ibn ‘Arabî veu com  Déu li demana quin creu que és el motiu pel qual Ibrahim havia de dur a terme tan radical ofrena. I Ibn ‘Arabî respon: “Per tal que la generositat d’Abraham sigui una veritat provada”. Deú li demana aleshores què entén per generositat i, en traducció de Laila Khalifa, Ibn ‘Arabî va contestar: “L’hospitalité (quirâ) offerte à l’hôte, puisque’elle [la présence divine] est descendue en hôtesse et qu’il lui a donc ofert l’hospitalité”.

L’amistat íntima es forja en la superació de proves difícils. Així ho havia mostrat ja Abraham quan ell mateix es va llençar al foc després de destruir tots els ídols adorats pel seu poble. Però a Ibrahim li quedava una prova encara més delicada, la prova de les proves: sacrificar el seu fill, “aussi cher que la “fraîcheur de l’oeil” (qurrat al-‘ayn), “trésor de ses entrailles” (faldhat kabidih) [4]. Ja hem vist com per a Ibn ‘Arabî, el sacrifici del fill era un acte d’hospitalitat envers la presència divina i per tant, un acte d’abnegació extraordinària. I és que segons el gran mestre sufí, el cavaller espiritual o fatâ és aquell qui, com un cadàver en mans de qui el renta, en tot prefereix Déu a si mateix.

Aquestes línies no són més que una petita mostra del ric simbolisme que nia en el sacrifici del xai que el pelegrí realitza al finalitzar el hajj o peregrinació a la ciutat de Mecca, i que avui celebra el món musulmà. Com és ben sabut, quan Ibrahim era a punt de sacrificar el seu fill, Déu el va aturar i li va permetre substituir  el seu fill per un xai com a ofrena. La figura d’Ibrahim, amb la seva entrega confiada i sense condicions a Allâh, ens mostra així el veritable significat de la paraula “islam”. 

En un relat simbòlic d’ascensió, Ibn ‘Arabî, en arribar al setè cel, rep l’hopitalitat del halîl, és a dir d’Abraham. Ibn ‘Arabî li pregunta què és allò que ha d’aprendre d’ell, i Abraham li respon: “En accordant aux autres la faveur de la nourriture, O fils, ne sais-tu pas que, grâce au jûd (générosité, abondance) apparaît l’existence (wujûd), et grâce à l’abnégation apparaissent les secrets?”[5]

Notas:

[1] Laila Khalifa, Ibn ‘Arabî, l’initiation a la futuwwa, Albouraq, Paris, 2001.

[2] Ibídem, p. 207.

[3] Ibídem, p. 208.

[4] Ibídem, p. 213.

[5] Ibídem, p. 216.

Fuente: Baraka. música con alma

http://barakamusica.blogspot.com.es/2016/09/al-id-al-kabir-o-festa-del-sacrifici.html

Poetas: Josep Piera

Istanbul

"Les gavines escriuen
salms 
al cel
d'Istanbul.

En el silenci
el mar
en recita els versos
a contrallum".

(Josep Piera, El temps trobat, Alzira (València), 2013, p. 20).

Elogio de la discreción

Discreción

Esta senda sufí no es secreta, ni menos aún secretista, pero sí discreta. La discreción es el arte de saber callar, o en su defecto, y solo cuando no hay más remedio, decir lo justo y decirlo bien dicho (H.B.).

De la meditació

Reflexions sobre la meditació

Avui, al diari català El Punt Avui, la periodista Virtudes Pérez Rovira recull algunes reflexions de Halil Bárcena, i altres experts, sobre la meditació, reflexions que seran desenvolupades a partir de demà i fins al 2 d'octubre, a Barcelona, al "II Congreso de Terapia y Meditación", organitzat per l'Institut Gestatlt de Barcelona.

Podeu llegir l'article aquí:

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1007937-meditar-com-a-refugi.html

Sufismo, rectitud y verticalidad

Sufismo, rectitud y verticalidad

Podríamos decir que el sufismo es sirât al-mustaqîm, por utilizar una expresión coránica (Corán 1, 6): esto es, la senda de la rectitud y la verticalidad. La verticalidad es expresión simbólica de la vida. Por su parte, la firmeza y la fortaleza son las condiciones que posibilitan dicha verticalidad (H.B.).

Acerca de la meditación

Reflexiones sobre la meditación

Halil Bárcena, ponente en el II Congreso de Terapia y Meditación que tendrá lugar en Barcelona, entre los días 30 de septiembre y 2 de octubre, reflexiona aquí acerca del valor de la meditación.

1. Nos ha tocado vivir unos tiempos un tanto convulsos. De hecho, vivimos más que en una época de cambios en un verdadero cambio de época, con lo que ello comporta de confusión y pérdida de sentido. A buen seguro que la meditación -aunque tendríamos que ponernos de acuerdo a propósito de qué entendemos por meditación- puede ayudarnos a vivir mejor en tales circunstancias, lo cual significa, en primer, lugar, saber tomar las decisiones más certeras.

2. Hoy, la sociedad de consumo nos ofrece una cantidad ingente de todo. Tenemos muchos centros de interés, centros que nos descentran, pero carecemos de un centro que nos centre. La meditación nos ofrece, entre otras cosas, eso, la posibilidad de tener un centro y el descubrimiento del valor del silencio interior.

3. Cada vez hay más personas conscientes de que no solo de pan -¡ni de circo!- vive el hombre. Y entre esos son muchos los que cultivan la meditación.

4. Con todo, conviene no idolatrizar la meditación. Al fin y al cabo, se trata de un medio instrumental. Lo importante es adónde nos conduce: el silencio interior. 

Más información acerca del Congreso:

http://mediterapia.es/    

Poetas: Gerard Vergés

Cofre àrab

"Oh Déu, quanta bellesa perduda per a sempre!
De tot el meu Al-Andalus queden tan sols un cofre
i un grapat de monedes de plata prima, més aviat bastarda.
I el record d'Abu Bakr, que era muftí i era filòsof
i que ensenyà a Damasc i morí a Alexandria (...).
Va deixar escrit un llibre: La llanterna dels Prínceps.
Abu Bakr, dit també Al-Turtusí, va amar moltíssim
aquest mateix pasisatge que jo estimo:
el riu ample i feliç, les fondes valls on creix el magraner
i l'aigua rotatòria de les sínies (...)".

(Gerard Vergés, Poesia completa. 1982-2014, Proa, Barcelona, 2015, p. 226).

Elogio del ciclismo, por Conan Doyle

Elogio del ciclismo

Sir Arthur Conan Doyle 

Cuando el ánimo decae, cuando el día se oscurece, cuando el trabajo se torna monótono, cuando se diría que no vale la pena tener esperanza, monta en una bicicleta y sal a recorrer caminos y carreteras, sin pensar en nada más que en la vuelta que estás dando.

(Citado en Einstein y el arte de montar en bicicleta. Buscando el equilibrio en el mundo moderno, Siruela, Madrid, 2016, p. 25).

[Fotografía de Halil Bárcena].

[Fuente: Pahlivân / Deporte y Tradición.

http://pahlivan786.blogspot.com.es/2016/09/elogio-del-ciclismo.html].

Amb Pep Gimeno, lo 'Botifarra'

Amb Pep Gimeno, lo 'Botifarra'

A Rasquera (La Ribera d'Ebre, Tarragona) amb l'admirat cantaor de música tradicional valenciana, Pep Gimeno lo 'Botifarra' de Xàtiva (La Costera, València), hereu del mític morisc valencià Aben Jota, creador de la jota.

Nasrudín a Prades

Nasrudín es presenta a Prades

Gràcies a l'Ajuntament de Prades (Baix Camp, Tarragona), i especialment a Judit Olivé, responsable de cultura, per la magnífica organització de l'acte, del passat dia 17 d'agost, de presentació del llibre Histories de Nasrudín (Fragmenta, 2015) de Halil Bárcena, amb il·lustracions de Mariona Cabassa, que fou guardonat amb el Premi Crítica 'Serra d'Or' de Literatura Infantil 2016. I gràcies també a tots els assistents, grans i petits.