Carme Miró
Halil Bárcena, director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, va fundar el
grup de música i dansa ‘Ushâq la primavera de l’any 2000. Vora la riquesa
musical que hem escoltat, trobem, i no per atzar, la poesia subjacent d’un
discurs mogut per l’esperit. El recull de peces, una mostra significativa de
la producció musical del sufisme inspirat per Mawlâna, evoquen amb el seus cants
(en àrab, turc i persa) la producció poètica del segle XIII que va infondre la
dimensió mística dels mevlevís, els anomenats dervixos giradors.
Els
efectes dinàmics i tímbrics, que requereixen d’una presència espiritual
inconfusible, despleguen en la fondària dels afectes un llenguatge sonor molt
acurat. Amb un cant comunicatiu i un fraseig de gran preciosisme per part dels
instruments ( recordem que el ney és l’instrument més emblemàtic del sufisme
mevleví), els intèrprets sustenten amb vitalitat la creació d’una atmosfera
serena. Ritme i destresa, melodies arrelades i els sons refulgents dels
instruments sufís tradicionals evolucionen en una espiral que recull i poleix el
llegat dels diferents compositors que han musicat les paraules d’aquells poetes
que saben dir-ho tot molt millor que ningú. Bárcena sap generar una plètora de
sensacions davant tot allò que és afí al lirisme de la veu íntima, suau i
delicada, de l’ésser humà.
La perícia interpretativa del conjunt que acaba
d’enregistrar el seu primer disc, és tota una evidència del llarg treball
d’investigació que han dut a terme fins a les últimes conseqüències: transmetre
el goig compartit de la interpretació musical al gran públic.