Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
46
1. Jo sóc aquell a qui desitjo, així com ell és jo;
dos esperits que un mateix cos habiten.
2. Des que vam segellar el pacte d’amor,
per a tothom hem estat un viu exemple.
3. I quan em veus, és a ell que veus;
i quan el veus, ens veus a tots dos.
4. ¡Oh, tu, que sobre el nostre amor em fas preguntes!
No trobaries, si ens veiessis, cap diferència entre tots dos.
5. Car son esperit és el meu, i mon esperit, el seu.
Però, ¿qui ha vist mai dos esperits habitar un mateix cos?
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)