Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
44
1. Davant teu em dolc d’unes ànimes: llur testimoni s’ha envolat
més enllà dels llocs, per retrobar-se amb el testimoni de l’etern.
2. Davant teu em dolc d’uns cors que tant sovint han sentit ploure damunt seu endebades
els núvols de la revelació, exuberants com oceans de saviesa.
3. Davant teu em dolc de la paraula de la veritat; des que morí,
el seu record és no res en la nostra ment.
4. Davant teu em dolc de no trobar una explicació prou clara
que faci emmudir el discurs dels oradors més eloqüents.
5. Davant teu em dolc de tantes al·lusions racionals,
de les quals no perduren sinó restes en ruïnes.
6. Davant teu em dolc, ho juro pel teu amor, dels costums d’una tribu
que amb les muntures no fa més que reprimir el neguit.
7. Tots han passat sense llegar cap vestigi, cap infl ux,
com abans passaren la tribu d’ ‘Ād (1) i la ciutat perduda d’Iram (2).
8. I deixaren rere seu una gentada que vaga extraviada,
més cega que les feres; més i tot que el bestiar (3).
Notes:
(1) Antiga tribu semítica àrab, destruïda per Déu després de desobeir el profeta Hūd (Alcorà 7, 65-72).
(2) ‘Ciutat de les altes columnes’ (Alcorà 89, 7), identifi cada per alguns amb la ciutat síria de Palmira.
(3) El poeta recrea el tema alcorànic de la ceguesa espiritual (Alcorà 7, 179).
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)