Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
30
1. Si tu m’abandones, ¿què serà de mi,
qui reunirà el meu tot?
qui reunirà el meu tot?
2. ¿Qui vetllarà pel meu esperit i el meu repòs?
¡Oh tu, mancança meva, el meu excés!
¡Oh tu, mancança meva, el meu excés!
3. Aquesta part meva t’estima,
¡però vet aquí que tu te’n vas amb el meu tot!
¡però vet aquí que tu te’n vas amb el meu tot!
4. ¡Oh tu, tot del meu tot! Vetlla per mi;
que, si em deixes, ¿quina serà la meva sort?
que, si em deixes, ¿quina serà la meva sort?
5. !Oh tot del meu tot, la meva dignitat!
Tu, de qui, un cop tallat, he estat desposseït.
Tu, de qui, un cop tallat, he estat desposseït.
6. De mi no queda ja sinó aquest pobre esperit.
Pren-lo, doncs, que és el meu darrer límit.
Pren-lo, doncs, que és el meu darrer límit.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)