Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
17
1. Quan invoco el teu nom em consumeix l’anhel de tu,
però si m’oblido de tu tot esdevé dolor i tristesa.
però si m’oblido de tu tot esdevé dolor i tristesa.
2. Dins meu acullo tots els cors implorants
perquè pacifiquis en mi llurs dolors i turments.
perquè pacifiquis en mi llurs dolors i turments.
3. Si parlo, esdevinc en tu totes les llengues;
i, si escolto, el meu ésser es fa en tu tot oïda.
i, si escolto, el meu ésser es fa en tu tot oïda.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)