Dîwân de Hal·lâj (m. 922)

1. La ciència guanya adeptes; en la fe hi ha graus;
la ciència i els seus homes necessiten proves.
2. Dues menes hi ha de ciència: l’una és rebutjable, l’altra s’adquireix;
així com hi ha dos mars: l’un, plàcid i navegable; l’altre, aterridor.
així com hi ha dos mars: l’un, plàcid i navegable; l’altre, aterridor.
3. De temps, també n’hi ha dos: un de reprovable; l’altre, digne d’enaltiment.
També hi ha dos tipus d’homes: els uns, sadolls; els altres, desguarnits.
També hi ha dos tipus d’homes: els uns, sadolls; els altres, desguarnits.
4. Escolta de cor el que et diu un amic de confiança;
medita-ho amb intel·ligència, que el discerniment es un do immens.
medita-ho amb intel·ligència, que el discerniment es un do immens.
5. Quant a mi, he escalat un cim sense ni tan sols posar-hi els peus;
difícil de pujar-hi, no pas per a mi.
difícil de pujar-hi, no pas per a mi.
6. M’he submergit en un oceà immens sense tocar fons,
i mentre amb l’esperit el sondejava, el cor restava atemorit.
i mentre amb l’esperit el sondejava, el cor restava atemorit.
7. El fons és cobert de joiells inabastables;
només la comprensió els pot amanollar.
només la comprensió els pot amanollar.
8. N’he begut l’aigua fins a sadollar-me’n, sense obrir la boca;
aigua que altres boques ja tastaren molt abans.
aigua que altres boques ja tastaren molt abans.
9. Perquè la set del meu esperit ve de molt lluny,
de quan el meu cos fou embegut abans de modelar-lo.
de quan el meu cos fou embegut abans de modelar-lo.
10. Sóc orfe, però un pare (1) m’és refugi;
i, mentre jo visqui, el cor en patirà l’absència.
i, mentre jo visqui, el cor en patirà l’absència.
11. Sóc un cec clarivident, un idiota intel·ligent;
i si volgués, invertiria el sentit de les paraules.
i si volgués, invertiria el sentit de les paraules.
12. Els nobles de cor, sempre joves (2) saben el que sóc;
som bons companys, car viu acompanyat qui frueix del bé.
som bons companys, car viu acompanyat qui frueix del bé.
13. Llurs ànimes foren reconegudes des de l’origen de la humanitat;
quan el temps encara era a les fosques el seu sol sortí brillant.
quan el temps encara era a les fosques el seu sol sortí brillant.
Notes:
(1) Un dels trets més sorprenents del poema es l’ús del terme Pare, aliè a l’espiritualitat islàmica, per adrecar-se a la divinitat, tal com ho fa Jesús en els Evangelis.
(2) El fatà, jove cavaller, és el símbol per excel·lència de l’espiritual de noble cor.
(3) Referència a l’anomenat dia d’alast alcorànic o preexistència (Alcorà 7, 177).
(2) El fatà, jove cavaller, és el símbol per excel·lència de l’espiritual de noble cor.
(3) Referència a l’anomenat dia d’alast alcorànic o preexistència (Alcorà 7, 177).
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)