Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
21
1. Aquell que, amb desig d’ell, pren la raó (1) per guia,
vagarà distret i ple de confusió (2).
2 El seu esperit més pregon s’alterarà amb l’ambigüitat
i, tot torbat, acabarà preguntant-se: ¿És ell? (3)
Notes:
(1) ‘Aql en l’original àrab. Com la resta de sufís, el poeta denuncia aquí la impotància de la raó discursiva de teòlegs i filòsofs per copsar el misteri diví.
(2) Hayra en l’original àrab. A diferància de la majoria de sufís, Hal·lâj no fa un ús positiu d’aquest terme. Per ell no és més que confusió, no pas l’astorament de qui avança en la via mística de novetat en novetat, per camins mai transitats abans.
(3) Huwa en l’original àrab. La pregunta final del vers significa: "¿És Déu?".
(2) Hayra en l’original àrab. A diferància de la majoria de sufís, Hal·lâj no fa un ús positiu d’aquest terme. Per ell no és més que confusió, no pas l’astorament de qui avança en la via mística de novetat en novetat, per camins mai transitats abans.
(3) Huwa en l’original àrab. La pregunta final del vers significa: "¿És Déu?".
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)