Dîwân de Hal·lâj (m. 922)

1. Qui rep en confidència els secrets de la via interior i en
revela tot seguit allò que oculten
sense guardar el pacte de silenci, és un impostor fraudulent (1).
revela tot seguit allò que oculten
sense guardar el pacte de silenci, és un impostor fraudulent (1).
2. Si les ànimes irreflexives divulguen el secret après,
tot el que atresoren es torna marginal i molt llunyà.
tot el que atresoren es torna marginal i molt llunyà.
3. A qui no sap guardar el secret del seu mestre i senyor,
no se li confien mai en vida els misteris de la via.
no se li confien mai en vida els misteris de la via.
4. I és castigat pels errors comesos
i exclòs del cercle dels íntims de Déu.
i exclòs del cercle dels íntims de Déu.
5. Els iniciats l’eviten amb menyspreu, no és digne de llur companyia,
car l’han vist exhumar llurs secrets com qui profana una tomba.
car l’han vist exhumar llurs secrets com qui profana una tomba.
6. Qui n’ha rebut en confidència un secret i el revela,
es considera —¡és el meu cas!— un pobre eixelebrat.
7. Ells són el poble del secret, fets per a la disciplina de l’arcà,
i no suporten el verb descarat dels llibertins.
i no suporten el verb descarat dels llibertins.
8. No accepten indiscrets en llurs selectes assemblees,
ni els agrada que es murmuri rere els vels.
ni els agrada que es murmuri rere els vels.
9. Gelosos com són de llurs secrets, mai no us conviden,
i lluny, molt lluny us foragiten de llur glòria, per culpa de la vostra roïndat.
i lluny, molt lluny us foragiten de llur glòria, per culpa de la vostra roïndat.
10. Sigueu-los, però, benèvols, enmig d’ells i envers ells,
en tota situació, el temps que us resti de vida.
Notes:
(1) El poeta esgrimeix en la present qasīda una crítica mordaç del principi de la «disciplina de l’arcà» (kitmān as-sirr) mantingut pels sufís de Bagdad, dels quals Hal·lâj, que optarà per ensenyar a tothom sense cap distinció, se separarà més tard, guanyant-se la condemna de gairebé tots ells.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)