Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
15
1. Si volgués, els meus secrets revelaria palesant només els meus,
i mostraria el foc que abrusa el cor i el meu anhel mes íntim.
2. Però estic gelós del secret del meu Senyor;
qui es pensa que el coneix, amb la seva ignorància el nega.
3. Al meu Déu pertanyen els signes abundosos,
entre ofrenes i dons, que ofereix el món creat.
4. Ni un sol dia no ha brillat la teva llum perquè jo la confirmés,
sense mai haver dubtat de mi mateix confessant que la ignorava (1).
5. I mai no t’he invocat sense enfollir de torbament,
fi ns a esquincar-me els parracs i les entranyes.
Notes:
(1) Com tot savi realitzat, Hal·lâj és un adepte de la ‘docta ignorància’que afirma Déu tot negant conèixer-lo, car el seu coneixement és, en realitat, la seva ignorància.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)