Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
13
1. El secret íntim dels cors batega fort, amagat
en un racó de l’horitzó celeste on brilla una llum difusa.
2. I com és això? Perquè el com es coneix per l’aparença,
però l’interior de l’invisible té el rostre amagat en l’essència
i per l’essència.
3. Les creatures, quan cerquen, s’extravien com cecs en la
fosca,
i no coneixen sinó indicis obscurs (1).
4. Mitjancant conjectures i imaginació s’encaminen a la
veritat,
i amb el cor delerós confien al cel llurs secrets.
5. El Senyor roman amb ells en cada acte,
investint en tot moment llurs estats interiors.
6. I no se n’allunyarien ni el breu instant d’un parpelleig
si sabessin que no s’aparta mai d’ells.
Notes:
(1) Vers inspirat en l’anomenada aleia de la foscor (Alcorà 24, 40), que evoca la ignorància humana del misteri diví.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)