Dîwân de Hal·lâj (m. 922)

10
1. Aquest món m’ha volgut ensarronar
com si n’ignorés la natura.
2. Del món, Déu (1) ens prohibí l’il·lícit (2)
i jo també en vaig evitar el permès (3).
3. Va fer el gest de donar-me la mà dreta
i la vaig rebutjar junt amb l’esquerra.
4. Em semblà que patia privacions,
i li vaig cedir els seus propis bens.
5. Quan he volgut unir-me al món,
per témer-ne el menyspreu?
Notes:
(1) Al-Ilāh en l’original àrab. Hal·lâj utilitza aquest terme rarament. El poeta es decanta la majoria de les vegades pel mot al-Haqq, ‘la veritat’ o ‘el real’, que després d’ell serà com els sufís es referiran a la divinitat.
(2) Harâm en l’original àrab.
(3) Halâl en l’original àrab. Ambdós termes, harâm i halâl, provenen del lèxic del fiqh o jurisprudència islàmica.
(2) Harâm en l’original àrab.
(3) Halâl en l’original àrab. Ambdós termes, harâm i halâl, provenen del lèxic del fiqh o jurisprudència islàmica.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)