Dîwân de Hal·lâj (m. 922)
3
1. Descorregué el vel, i la glòria dels vestigis del passat
i totes les doctrines espirituals s’ajupiren davant el seu poder.
2. !Som lluny, molt lluny, de comprendre l’existència! (1)
Perquè veiem només la flama de l’encontre amb l’ésser
anhelat, signe indesxifrable que captiva la raó.
3. No es pot copsar l’ésser; en copsem només la traça viva,
que aviat s’esborra,
perquè quan hom creu veure’l s’esvaeix a la mirada.
4. L’existència em commogué, omplint-me de goig i de temor,
car tan aviat m’ocultava com em feia present.
5. Així abolí l’ésser un testimoni de la seva contemplació;
fou abolit, i aleshores els sentits espirituals van ser evocats.
Notes:
(1) Wujūd en l’original àrab. Significa tant ‘ésser’ com ‘existència’.
(Traducció de l'àrab al català a càrrec de Halil Bárcena)