El Caucas
"Malgrat que, en l'albor dels meus dies, el fat
ja va arrabassar-me de tu, serralada,
per mai no oblidar-te hi cal ser una vegada.
Com una cançó del país d'on sóc nat,
t'estimo, oh Caucas!
Vaig perdre la mare quan era menut.
Semblava, però, en l'horabaixa rosada,
que l'erm repetia la veu recordada.
D'aquí que m'agradis, rocam costerut;
t'estimo, oh Caucas!
Muntanyes, congostos, vau fer-me feliç;
cinc anys han passat de tristesa enyorada.
Vaig veure-hi, allà, una divina mirada
i el cor, recordant, barboteja imprecís:
t'estimo, oh Caucas!"
Mikhaïl Lérmontov (1814-1841)
[Mikhaïl Lérmontov, Galoparé a l'estepa com el vent. Poemes, Alpha, Barcelona, 2014, p. 19. Traducció d'Arnau Barios i Miquel Desclot].
